Lirael. La guardiana de la memòria
Feia un estiu calorós, xafogós, i els mosquits eren pertot arreu: des de les costes pudents i cobertes de canyes del Llac Vermell fins als vessants del Mont Abed. Tot d'ocells d'ulls lluents voleiaven entre els núvols d'insectes i menjaven fins a quedar sadollats. Per damunt seu, els ocells de presa volaven en cercles amb la intenció de devorar, al seu torn, els ocells més petits.